Publiquem a continuació un comunicat que ha arribat avui mateix a la llista de distribució de l’Assemblea contra la Precarietat. Informa sobre l’acomiadament de dues persones que treballaven pel servei de reprografia de la UAB i convoca una concentració el proper dijous 25 de juny, 13.30 hores al Rectorat.
—————–
Divendres passat, les nostres companyes, Amparo i Yolanda, que treballen al servei de reprografia de Lletres i Ciències, respectivament, van rebre per part de l’empresa OCÉ la comunicació del seu acomiadament definitiu. Ambdues tenen un contracte indefinit de caràcter fix discontinu i una antiguitat superior als 20 anys.
És important recordar que el servei d’OCÉ a la UAB és una concessió administrativa realitzada per concurs i sota unes condicions concretes en relació a número de centres i treballadores. OCÉ no pot modificar aquestes condicions sense el vist i plau de la UAB. Això implica que la UAB està consentint els acomiadaments.
La UAB és part implicada en aquest conflicte i no pot ser-ne neutral i, molt menys, còmplice d’una reestructuració salvatge, que encén totes les alertes, ja que pot implicar més acomiadaments, a més dels tancaments dels punts de fotocòpies de les facultats de dret i de psicologia, i la supressió del personal de reprografia a les biblioteques, amb la conseqüent pèrdua de qualitat del servei.
Des de les seccions sindicals CAU, CCOO, CGT, UGT reclamem la retirada immediata dels acomiadaments. No acceptem que una multinacional com OCÉ, que te signat un acord de responsabilitat social corporativa i amb una facturació de més de 100 milions d’euros a Espanya i Portugal, aprofiti la situació econòmica actual per dur a terme els seus plans d’acomiadaments, fent pagar a la part més feble, les treballadores del servei de reprografia de la UAB, les mancances de la seva gestió.
Les treballadores d’OCE desenvolupen la seva feina al nostre costat, ens donen suport en les nostres tasques quotidianes i compartim amb elles temps i espais. Malgrat que la seva nòmina vingui d’un altre empresa o que els seus drets laborals es regeixin per un altre conveni SON LES NOSTRES COMPANYES i no ens farem còmplices dels acomiadaments amb la nostre indiferència.
Així doncs, una crida a tot el PAS i PDI a participar en les concentracions per la readmissió de Yolanda i Amparo i en contra dels acomiadaments al servei de reprografia.
Un grup de professors i investigadors de la UAB han preparat un manifest en torn dels expedients disciplinaris i del conflicte amb els estudiants. Si creieu convenient adherir-vos, heu d’enviar el més aviat possible un mail amb el vostre nom, cognoms, centre i sector al que pertanyeu adialeg.uab (arroba) gmail.com. Podeu també descarregar el document amb els noms del nucli impulsor aquí: comunicat_expedients
Manifest de professorat, investigadors i PAS en relació als expedients universitaris administratius
Les persones sotasignades, professores, investigadores i PAS de les facultats de Ciències de la Comunicació, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències de l’Educació, Lletres, Psicologia i Traducció i Interpretació de la UAB, reunits el dimarts 2 de desembre ens adherim al comunicat següent, aprovat pel Consell de Departament de Psicologia Social:
En relació amb els expedients disciplinaris administratius oberts a estudiants pels fets dels dies 18 d’abril i el 29 i 30 de maig del 2008, el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona reunit en Consell Extraordinari manifesta que:
Les mobilitzacions dels estudiants no s’han d’interpretar com una seqüència de fets aïllats sinó com un procés que es va desenvolupant al llarg del temps i que ha passat per diferents estats, fases i etapes. Aquestes han adquirit diferents expressions per la manca de respostes i l’absència d’un veritable procés participatiu de tota la comunitat universitària que hauria d’haver estat propiciat pels diferents òrgans de govern de la UAB. En aquest sentit considerem que s’incorre en un reduccionisme si només s’analitzen fets i/o esdeveniments i s’actua amb independència del procés i del context en el que han esdevingut. Per altra banda, no podem oblidar que als fets castigats en els expedients disciplinaris els precedeix una càrrega policial indiscriminada i injustificada. La institució va respondre amb violència al que va percebre com a violència: què més ha de passar?
En conseqüència:
1.Demanem al rector, o a qui el representi, que la seva decisió final sigui la de no aplicar una resolució d’uns expedients que mai s’haurien d’haver iniciat. La situació conflictiva en què estem instal·lats s’ha de resoldre immediatament, i els expedients disciplinaris són el pitjor instrument per a aconseguir-ho, ja que enterboleixen les pràctiques democràtiques i dialogants de les que hauria de donar exemple la institució universitària.
2.És urgent restablir i promoure el diàleg, sempre públic i obert i en qualsevol circumstància, present i futura, de manera que la comunitat universitària pugui abordar i atendre els diferents problemes sobre el funcionament de la universitat i el seu encaix en el conjunt de la societat actual.
3.És necessari crear les condicions i obrir els espais pertinents que permetin a tota la comunitat universitària discutir a fons i sense restriccions el significat, les conseqüències i les accions a emprendre en el procés d’implementació de l’EEES.
I a més volem manifestar que:
a. Els expedients son fruit d’un reglament dels temps de la dictadura que ningú no s’ha preocupat de modificar en cap dels múltiples processos de reforma que ha viscut la Universitat.
b. Els i les sotasignants volem ser agents actius del procés de diàleg i debat participatiu que ha de resoldre l’actual conflicte i presa de decisions sobre com ha de ser la universitat pública.
c. Fem una crida al professorat i personal administració i serveis de la UAB a afegir-se a aquesta iniciativa tot adherint-se al present manifest.
A l’Estat espanyol, les mobilitzacions i protestes estudiantils de Madrid, València, Andalusia i Catalunya van prenent més força a través de diferents accions i discursos d’una forma cada vegada més coordinada. Pel que fa la situació d’avui a Catalunya, a la UAB les facultats més actives són Filosofia i Lletres i Comunicació (encara que es preveuen noves accions a altres facultats). El Campus Mundet, la facultat de filosofia i lletres del Raval, la facultat de Biologia i l’edifici històric són per ara els punts calents de la UB.
La reacció dels rectors
Davant aquest panorama, els rectors de les universitat espanyoles, conscients del caràcter estatal de la protesta, han demanat suport del Govern central alhora que aprofiten també per “colar” unilateralment les seves reivindicacions, que poc tenen a veure amb les del estudiantat.
Tanmateix els rectors de les universitats públiques de Madrid es manifestaran el pròxim 10 de desembre davant de la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid denunciant la reducció del pressupost per les universitat, la congelació de les partides per despeses corrents i personal, la disminució d’un 60% de la inversió i l’endeutament per la suspensió unilaterals dels pagaments per part de la Comunitat de Madird. Una de les denúncies que planteja el moviment anti-Bolonya és el subfinançament i l’endeutament a través de bancs i caixes de les universitats públiques.
Protestes, accions i propostes
A l’espera d’un referèndum legal i vinculant, a la UAB la Coordinadora d’Assemblees de Facultat i el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC) han organitzat un referèndum en el que es preguntava: “S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública?”. A la Facultat de comunicació, el passats dies 25, 26 i 27 van votar-hi el 35% dels estudiants, un 98,4% va respondre afirmativament.
A la tancada de l’edifici històric de la UB han fet una crida al professorat i al PAS per tal de començar a generar un espai ampli de participació amb tota la comunitat universitària.
El procés dels expedientats de la UAB continua endavant
Una de les demandes del moviment contra Bolonya és la retirada dels expedients dels representants estudiantils expedientats a la UAB. El passat dia 27 es va saber que els 33 expedients disciplinaris tres han estat arxivats i la proposat de sancions de la resta es troba entre un i 11 anys (en total sumen més de 85 anys d’expulsió). Com a conseqüència, el divendres 28 de novembre, una cinquantena d’estudiants de la UAB van baixar a les vies de Ferrocarrils de la Generalitat i van tallar la comunicació de trens durant una hora.
A partir de la següent carta, un grup de professors i professores convoca una reunió dirigida al professorat de la UAB:
Benvolgut, Benvolguda,
Avui dijous al vespre hem sabut, per part de l’advocat dels i les estudiants, que la instrucció dels 33 expedients ha conclòs amb propostes de sanció sobre 27 persones. Les sancions proposades consisteixen en l’expulsió de la Universitat per períodes que oscil·len entre 1 i 11 anys (la majoria es situen entre 3 i 7 anys d’expulsió).
Un grup de professors i professores entenem que davant l’actual situació que travessem les universitats públiques ara és el moment de promoure vies de diàleg de cara a endegar iniciatives de resolució democràtica dels conflictes i no pas d’aplicar mesures repressives que, per contra, poden contribuir a incrementar la crispació. Per aquesta raó ens trobarem el proper dimarts 2 de desembre a les 14h a la Sala de Juntes de la Facultat de Lletres a fi d’avaluar com ens posicionem i com contribuïm a facilitar que aquest diàleg sigui possible. Et convidem a sumar-t’hi i a difondre la convocatòria.
Després de les passades eleccions al claustre del dia 18 novembre, i malgrat la baixa participació, els assemblearis seran una vegada més els representants de tots els estudiants tercer cicle de la UAB. La llista opositora, formada per membres de l’associació de joves estudiants de Catalunya, només ha obtingut un vot.
Així, els cinc assemblearis de tercer cicle continuaran essent la veu crítica durant els propers dos anys dins dels diferents òrgans institucionals de la UAB (claustre, consell de govern, comissions, etc.). En els darrenys anys, el treball dels assemblearis s’han caracteritzat per la defensa de la qualitat i l’equitat en l’accés en els estudis de tercer cicle, portant també a les instàncies representatives de la UAB les reivindicacions dels investigadors i investigadores de la UAB per tal de dignificar les seves condicions de treball.
Pel que fa la representació dels estudiants de grau, excepte a la Facultat d’Econòmiques i Ciències Empresarials, la victòria de les candidatures de les diferents assemblees de facultat ha estat aclaparadora. Això contrasta amb la ignorancia o mala fe mostrada per la Comissionada de universitats i recerca, BlancaPalmada, que declarava recentment en els Matins de TV3 (minut 27) que els estudiants de les tancades no son representatius institucionalment, ja que “els estudiants assemblearis no es presenten a les eleccions [dels Claustres]“.
El pasado 29 de Julio se publicaba el Decreto de la Generalitat de Catalunya 150/2008, por el cual se permite a las universidades catalanas aumentar el precio de los masters oficiales a los alumnos extracomunitarios no residentes en la Unión Europea hasta 4 veces sobre el precio original. Amparándose en este nuevo decreto, la Universitat Autònoma de Barcelona ha aplicado sin previo aviso un incremento del 50% en el precio de las tasas a todos los alumnos extracomunitarios no residentes.
El inesperado aumento de las tasas deja en una situación de especial vulnerabilidad a muchos de los estudiantes extracomunitarios, ya que en el momento de realizar la preinscripción (y por tanto de solicitar muchas de las ayudas para realizar el Master) los precios de las tasas aún no estaban actualizados. Esta subida supone en un incremento de entre 600 y 800 euros por curso, cantidad dificilmente asumible por muchos de los afectados teniendo en cuenta que al desplazarse como estudiantes no disponen de permiso de trabajo.
Ante esta situación la Assemblea de Tercer Cicle de la UAB, que aglutina al personal investigador en formación y los estudiantes de Tercer Ciclo, ha iniciado la distribución de un breve formulario que tiene como objeto recopilar la máxima información posible sobre los estudiantes afectados para plantear acciones al respecto.
Reproducimos a continuación la manera de proceder que se ha establecido para que cada uno de los afectados redacte una carta describiendo su situación respecto al tema.
INSTRUCCIONES: Máximo 2 páginas, letra 12 ptos, Times New Roman, espacio sencillo.
ENVIAR A: tercercicle(arroba)moviments.net
PRESENTACIÓN: Identificarse (opcional), país de procedencia y nombre del Máster.
DESARROLLO: Considerar las siguientes preguntas para redactar tu historia
-¿En qué fecha recibí la notificación de pre-admisión?
-¿En qué fecha comencé a hacer los trámites?
- ¿De qué manera supe de los precios de los créditos antes de julio de 2008?
- Cuando recibí la notificación de pre-admisión, ¿qué precios estaban publicados en la web de la UAB?
- ¿El precio de la matrícula del Máster, es un factor determinante para decidir venir a hacer el Máster? Es decir, ¿si hubiera sabido que el precio del crédito era de 45€, hubiera venido igualmente?
- ¿Cómo supe que había aumentado el precio del crédito y cuándo?
- ¿Tengo beca? ¿Mi beca permite cambios en la dotación económica asignada para la matrícula?
- ¿En qué situación me encuentro? ¿Ya he pagado la matrícula? ¿La he hecho fraccionada?
Finalmente y de forma breve (unas 5 líneas) explicar qué sensaciones has tenido con el proceso de matriculación.
Comunicat de suport de l’Assemblea de Tercer Cicle:
Més enllà dels fets constitutius de falta, l’Assemblea de Tercer Cicle considera que els trenta-un expedients disciplinaris a estudiants i investigadors de la UAB responen a una clara intenció per part de l’Equip de Govern de reprimir la contestació política i de silenciar persones que són clars referents del moviment estudiantil –representants, al cap i a la fi, del seu col•lectiu- en un moment tan delicat pels estudiants com és la transició cap als nous plans d’estudi i cap a un nou model d’Universitat pública.
Pancarta al Campus de la Universitat Complutense de Madrid (campus Somosaguas)
No s’està castigant tant la gravetat d’uns fets puntuals com la intensitat i l’alta freqüència de les protestes, que demostren que els estudiants han sabut organitzar-se eficaçment per donar una resposta contundent als plans del Rector. No és l’entrada al despatx de la Degana de Lletres o la seguda al Rectorat el que motiva aquests expedients, sinó el fet que es percebin com la gota que fa vessar el got, com la culminació d’un any de lluita en què els estudiants han aconseguit tocar la nafra de la institució i inquietar als representants de l’elit universitària.
En aquest context, el Rector, l’Equip de Govern i el Consell de Govern, com a principals òrgans de decisió de la Universitat, han optat en diverses ocasions per reaccionar amb mà dura –recordem la irrupció dels Mossos d’Esquadra a la facultat de Lletres el dia 4 de març-, per acabar utilitzant l’únic instrument disciplinari del que disposa la institució: un reglament de l’any 1954 assumit, potser a desgrat però amb eficàcia, per membres de la UAB que en altres contextos recordarien amb nostàlgia els seus anys de lluita contra la dictadura.
Considerem que aquest procés massiu, emparat finalment per la necessitat tecnòcrata d’eficiència en la gestió de la institució, és clarament desproporcionat i referma no l’autoritat sinó l’autoritarisme d’una Universitat que es pretenia democràtica i catalanista i que, pel contrari, aplica una mesura literalment franquista.
El Rector es troba ara en una situació prou còmoda per fer el que de debò cregui convenient. Per decisió personal, acaba el seu mandat prematurament i, malgrat va ser decisió seva iniciar el procediment, ara té les mans lliures de pressions per decidir si signa o no les sancions, un cop els jutges instructors es posicionin (Article 14 del Reglament). Tenint en compte que serà una de les seves últimes mesures, pot decidir si vol ser recordat com el Rector dels expedients, com el màxim responsable, junt amb els dos instructors, del càstig més important que s’ha aplicat mai a la UAB al col•lectiu estudiantil, o si pel contrari dona mostres de vertader esperit conciliador i opta per una solució del conflicte moderada i genuïnament democràtica.
Assemblea de Tercer Cicle. Bellaterra 20 d’octubre de 2008
En els últims temps estem assistint a una sèrie d’esdeveniments i a la concreció en l’entorn quotidià de la UAB d’unes polítiques que estan fent realitat un nou model d’Universitat. La UAB potser només sigui l’avantguarda en la implantació d’aquest nou model. El seu impuls per part del govern de la UAB, sota la direcció de l’actual Rector, compte amb cert consens de membres d’alguns dels estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La “normalitat” que s’està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s’està fent de la UAB un lloc on les decisions s’oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d’una normalitat que s’assenta dia a dia, i creiem que cal començar a denunciar-la.
• El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d’una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d’altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).
• El model d’autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d’instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb “la societat”. I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d’interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de “Universitats i Empresa”.
• L‘espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l’exercici autoritari del poder. Se’ns diu que la força tan sols s’aplica per tal d’assegurar el funcionament “normal” dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d’excepció que s’està convertint en permanent.
El Personal Docent i Investigador (PDI) ja té una plataforma que ha mostrat el rebuig a l’aplicació de l’EEES. Podeu trobar el seu manifest aquí, saber quins dels vostres companys i companyes el firmen i fins i tot si ho creieu convenient, afegir-vos-hi.
Per altra banda, el Rector de la Universidad Complutense de Madrid, ha escrit un article on mostra una ferma actitud de rebuig cap a l’aplicació de l’EEES. Podeu llegir-lo aquí.
